El dia 2 de març del 1974, Salvador Puig Antich, membre militant actiu del Movimiento Ibèrico de Liberación (MIL), es sentenciat a pena de mort mitjançant el “garrot vil“. Salvador i una altre jove estranger van èsser els últims executats durant l’època franquista a través d’aquesta tècnica neandertal i inquisidora. La pel·lícula no és un documental gràfic de la vida de Salvador ni del Franquisme, sinó que es basa en la senzillesa o complexitat dels sentiments. En ella l’espectador percep durant tot el llargmetratge una sensació una mica més aprop del que devia sentir Puig Antich en aquells moments, en les seves últimes hores de vida i els intents frustrats del seu advocat i de les seves germanes en intentar treure’l de la Model.
Si voleu saber que és realment un sentiment d’impotència absoluta envers els assessinats ocults del Franquisme, no us podeu perdre aquesta història. Som concients que molt joves de moviments juvenils radicals i sindicals van morir de la mateixa manera que Puig Antich, però també és cert que la seva història va ser la més sonada i per tant el punt de sortida de la revolució del poble aixecant-se contra la puta dictadura.
Només us dic una cosa: tot el cinema plorava, i va ser la única pel·lícula que he vist que al finalitzar la gent es va passar una bona estona aplaudint.
Per mi una de les millors, sobretot si tens arrels en aquesta terra, CATALUNYA.
1 comentario por mucho
Deja un comentario
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Suposo que els familiars del “gris” que es va pelar també ploraven. Recordo aquells dies escoltant clandestinament les emissions en espanyol de emisores estrangeres amb interferències provocades i continues; les peticons de indult, amagades pel règim, del Sant Pare i de molta gent i institucions. Però cada vegada m’afermo més al segon principi ètic: “el fi no justifica els mitjans”. El moviment de AA.VV.(associacions de veïns), per exemple, va fer més per que la societat civil es democratitzés a les seves estructures, i que la dictadura caigués en poc més d’any i mitg, que aquests “pijos” de familia bé posats a “salvadors del mon” per sobre de qui s’els posés al davant de no deixar-los agafar tot el que s’els passés pel cap en cada moment, amb l’excusa de la llibertat.
comentario por betulo 11 Noviembre, 2006 @ 7:46 am