elguini

El dia 2 de març del 1974, Salvador Puig Antich, membre militant actiu del Movimiento Ibèrico de Liberación (MIL), es sentenciat a pena de mort mitjançant el «garrot vil«. Salvador i una altre jove estranger van èsser els últims executats durant l’època franquista a través d’aquesta tècnica neandertal i inquisidora. La pel·lícula no és un documental gràfic de la vida de Salvador ni del Franquisme, sinó que es basa en la senzillesa o complexitat dels sentiments. En ella l’espectador percep durant tot el llargmetratge una sensació una mica més aprop del que devia sentir Puig Antich en aquells moments, en les seves últimes hores de vida i els intents frustrats del seu advocat i de les seves germanes en intentar treure’l de la Model.

Si voleu saber que és realment un sentiment d’impotència absoluta envers els assessinats ocults del Franquisme, no us podeu perdre aquesta història. Som concients que molt joves de moviments juvenils radicals i sindicals van morir de la mateixa manera que Puig Antich, però també és cert que la seva història va ser la més sonada i per tant el punt de sortida de la revolució del poble aixecant-se contra la puta dictadura.

Només us dic una cosa: tot el cinema plorava, i va ser la única pel·lícula que he vist que al finalitzar la gent es va passar una bona estona aplaudint.

Per mi una de les millors, sobretot si tens arrels en aquesta terra, CATALUNYA.

Aquí teniu la pel·lícula més glamurosa que ja fa dies que volta pels cinemes: El Diablo se viste de Prada. Molts pensareu: «mira, una altra americanada…», doncs la veritat és que….si. Una altra «americanada» però aquesta vegada s’ha vestit de moda. La història gira al voltant d’una noia (Anne Hathaway) que deixa el seu poble, després d’acabar la Universitat, perqué troba una feina en una gran revista de moda que ella justament desconeix. Inquieta, educada, treballadora i sobretot antimoda, deixarà pasmat al públic quant per un moment es deixarà absorvir per frívol i vertiginós món de la moda. El diable (Meryl Streep), en aquest cas representat per la seva «jefa», li farà suar la gota fins que comprengui que ella és la gran dictadora de la moda i que per tant se l’ha de tractar com a tal.

Li posaria 5*****, espero que no guanyi un Òscar, però realment la recomano de gust. És molt divertida. (Basada en el best-seller de Lauren Weisberger). Títol original: The Devil wears Prada.