Us enrecordeu de He-man, los masters del Universo….?? Per mi ha estat una de les millors series de dibuixos animats, tania tantes figures i joguines de He-Man, com molts d’altres de la meva generació segurament, i em pasava tantes hores jugant amb les ninots i inventant-me històries, és el que té ser fill únic,jeje!!
Juntament amb bola de drac (dragon ball) crec que han estat les dues series més mitiques de la meva infància.
Crec que si la tornesin a fer em miraria algun que altre capitol.
Aqui us deixo la intro de la serie per si la voleu recordar, i també un dels anuncis de les joguines relacionades amb la serie que venia Mattel.
Por el poder de Grayskull, YO TENGO EL PODER!
El dia 2 de març del 1974, Salvador Puig Antich, membre militant actiu del Movimiento Ibèrico de Liberación (MIL), es sentenciat a pena de mort mitjançant el «garrot vil«. Salvador i una altre jove estranger van èsser els últims executats durant l’època franquista a través d’aquesta tècnica neandertal i inquisidora. La pel·lícula no és un documental gràfic de la vida de Salvador ni del Franquisme, sinó que es basa en la senzillesa o complexitat dels sentiments. En ella l’espectador percep durant tot el llargmetratge una sensació una mica més aprop del que devia sentir Puig Antich en aquells moments, en les seves últimes hores de vida i els intents frustrats del seu advocat i de les seves germanes en intentar treure’l de la Model.
Si voleu saber que és realment un sentiment d’impotència absoluta envers els assessinats ocults del Franquisme, no us podeu perdre aquesta història. Som concients que molt joves de moviments juvenils radicals i sindicals van morir de la mateixa manera que Puig Antich, però també és cert que la seva història va ser la més sonada i per tant el punt de sortida de la revolució del poble aixecant-se contra la puta dictadura.
Només us dic una cosa: tot el cinema plorava, i va ser la única pel·lícula que he vist que al finalitzar la gent es va passar una bona estona aplaudint.
Per mi una de les millors, sobretot si tens arrels en aquesta terra, CATALUNYA.
Aquí teniu la pel·lícula més glamurosa que ja fa dies que volta pels cinemes: El Diablo se viste de Prada. Molts pensareu: «mira, una altra americanada…», doncs la veritat és que….si. Una altra «americanada» però aquesta vegada s’ha vestit de moda. La història gira al voltant d’una noia (Anne Hathaway) que deixa el seu poble, després d’acabar la Universitat, perqué troba una feina en una gran revista de moda que ella justament desconeix. Inquieta, educada, treballadora i sobretot antimoda, deixarà pasmat al públic quant per un moment es deixarà absorvir per frívol i vertiginós món de la moda. El diable (Meryl Streep), en aquest cas representat per la seva «jefa», li farà suar la gota fins que comprengui que ella és la gran dictadora de la moda i que per tant se l’ha de tractar com a tal.
Li posaria 5*****, espero que no guanyi un Òscar, però realment la recomano de gust. És molt divertida. (Basada en el best-seller de Lauren Weisberger). Títol original: The Devil wears Prada.
Filed under: Andrés Calamaro, Cine i televisió, Elefantes, Música, Programes televisió, Rock català, Sopa de Cabra
Recordar-vos que estan disponibles varies seccions dins del blog, fins al moment nomès hi havien tres seccions, Videoclips Calamaro, Videoclips Elefantes i Grans moments televisius.
Ara ja podeu disfrutar d’una altra secció: Videoclips de rock Català.
L’actor i director de teatre Pepe Rubianes, s’ha vist obligat a retirar la obra que està dirigint, Lorca eran todos, i que havia de ser representada al Teatre Español de Madrid, a causa de les amenaces rebudes a l’ajuntament d’aquesta ciutat arran d’unes declaracions que va realitzar en el programa El Club de TV3 i que han estat descontextualitzades.
Alberto Ruiz Gallardón va declarar ahir que no es produiria la contractació de la obra, tot i que ja estava programada en el cartell del Teatre per part del seu director, Mario Gas. Amb aquestes declaracions, l’alcalde de Madrid a cedit a les pressions promogudes per la societat espanyola més feixista, segons l’actor: «la ultraderecha mas rancia«.
En una roda de prensa efectuada avui, Rubianes ha agrait a CCOO la seva disposició a que poguès representar la seva obra en la seu de la organització, però l’ha a declinat en un principi ja que esta estudiant la opció de representar-la en un teatre privat.
Pepe Rubianes ha recordat les decleracións efectuadea a TV3 dient: «estábamos hablando de Lorca y yo insulté a la España que mató a Lorca. Respeto a la España democrática y constitucional. Esta España me merece todos mis respeto y, además, pertenezco a ella«. I a qualificat aquesta polèmica com:»un follón desorbitante a todos los niveles. Es algo que todavía no he acabado de absorber. Todo me parece un ataque a la libertad de expresión y tengo la sensación de no estar viviendo en España, sino en el Afganistán de los talibanes«.
Percert, on estan ara tots aquells actors i directors tant progres que es manifestaven, que apareixien a la televisió, i que fins i tot van anar al congrès dels diputats amb banderes i pancartes de No a la Guerra, i en contra de la política del PP?? on són ara tota aquesta gent quan algú del seu gremi està sent atacat i censurat per la societat espanyola més feixista?? On són??
Aqui teniu les declaracions efectuades al programa el Club de TV3:
Els calentabanquetes: típica pel·lícula maricana d’humor. Després de descobrir que una serie de nens abusen dels més dèvils i no els hi deixen jugar a beisbol amb ells, els tres personatges principals decideixen organitzar un campionat de 3 grans contra un equip de nens, per ensenyar-lis a no aprofitar-se. Dels tres, només un és bo jugant, i els altres fan de bulto; encara que al final, a mesuren que passen els partits, millorant.
Secrets compartits: una dona de 37 anys, recent divorciada, coneix a un noi de 23. A partir d’aquí, comença una relació extranya, però amb molta passió que desenboca en l’enamorament dels dos. Ell li explica coses a sa mare sobre la seva nova relació, i ella li explica a la seva fisioterapeuta inclòs intimitats al llit. Al final aquests secrets no són tant secrets i tot queda en família.
elguini 